VARANASI - INDIA

Ja soc a Benarés. Després d’un llarg i pesat viatge en tren (14 horetes, que es diuen aviat), finalment he arribat sense cap contratemps. Tot un èxit. A l’estació de Delhi, semblava un xai enmig d’un remat de vaques. Tots em miraven i remiraven com un estrany. Era l’únic “guiri” de l’estació i crec que també en tot el tren. La llitera, petita, curta i molt dura. Al final em feien mal tots els ossos i ja no sabia com posar-m’hi. Però be, això és part del viatge i de l’aventura. I finalment he arribat sense perdre res pel trajecte.

Al matí, quan vaig arribar, la mateixa sensació. Calor, brutícia i pol·lució. I soroll de bocinets, Sempre toquen les bocinets en aquest país. Fins i tot, la majoria de camions i tricicles i vehicles comercials en general, portes pintat a darrera del cotxe “Horn please”, que vol dir, “pitam, si us plau”. Molt significatiu del caos anàrquic del transit i la manera d’entendre la circulació en aquest país.

Aquí m’he instal·lat en un hotelet (Temple on Ganges) a la vorera del riu. Benarés és una de les ciutats sagrades de la religió hindú, i la gent hi ve a cremar els seus difunts i després tirar-hi les cendres al riu. Ho he vist i és impressionant. No deixen tirar-hi fotos però és increïble per la nostra mentalitat. I els que la seva família no els hi pot pagar, els tiren directament al riu. Tenen de pagar la llenya que els ha de cremar fins a convertir en cendres. I segons el què poden pagar, doncs ja us podeu imaginar. Avui he vist un cadàver embolicat en roba flotant pel riu. Sense més comentaris.

També s’hi banyen cada matí, per un tema de purificació i espiritualitat. Sapigueu que aquest riu està contaminat com el que més mai us podeu imaginar. I desaigüen totes les aigües fecals sense depurar de la ciutat, a més de estar ple de deixalles i tot el què us pugueu pensar. Una de les tardes, mentres passejava i observava la quotidianitat d’aquesta gent, uns nens m’han preguntat si em banyaria. Els he respost categòricament que no. Han rigut molt, s’han pensat que era perquè estava molt freda o perquè no sabia nedar. Si em poso aquí dins em sembla que em cauria la pell a tires i potser ni sobreviuria per lo què pogués agafar. No he vingut a jugar-me-la voluntàriament d’aquesta manera. Ells s’hi banyen, es renten les dents, es renten la roba, resen, renten els bufals, ... mediten, riuen i viuen amb aquest riu. Us asseguro que és una part molt important per la seva vida. Tot gira al voltant seu, almenys per la gent de religió hindú. Per cert, el riu és el Ganges, no sé si ho havia dit.

També he de dir que els trobo molt pesats a tots plegats. Potser perquè viatjo sol i se’m veu molt que no soc d’aquí, però contínuament se m’acosten oferint coses, serveis o simplement volent donar conversa (que després s’acaba convertint en demanda o oferiment de qualsevol servei). Jo, intento ser amable i els dic que vull estar sol. Que moltes gràcies, però m’agrada estar sol i no vull comprar cap souvenir. Quan necessiti alguna cosa, ja ho sé demanar.

Estic cansat de tanta brutícia que impregna aquesta ciutat. Per qualsevol lloc que camino haig de mirar al terra i anar esquivant merda. I em sap molt de greu dir això, però així ho visc.