..........................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................


PURA VIDA

PURA VIDA

diumenge, 30 de maig del 2010

ANEGUNDI, HAMPI - INDIA





ANEGUNDI - INDIA





HAMPI - INDIA





dissabte, 22 de maig del 2010

GOA - INDIA




dijous, 20 de maig del 2010

PANAJI - INDIA





dimecres, 19 de maig del 2010

PANAJI - INDIA





dilluns, 17 de maig del 2010

VARANASI – PANAJI – INDIA

He canviat de ciutat. Dissabte a la tarda vaig deixar Varanasi per agafar un tren directe que m’havia de portar a la zona de Goa, al sud del país. Concretament el tren feia el trajecte Varanasi a Vascodagana. Amb el nom ja podeu deduir que es una zona que va ser colonitzada pels portuguesos, però això ja ho comentaré un altre moment. El paisatge de Goa, completament diferent, molt més verd i fèrtil. Aquí he vingut a buscar platgeta.

El tren va sortir amb una hora de retard. I la durada del trajecte era prevista de 38 hores. Doncs be, encara que sortís amb retard, l’arribada va ser de puntualitat britànica. Les 9 del matí del dilluns dia 17. Segurament a aquesta hora el Barça ja ha guanyat la Lliga, però jo no en tinc ni idea. Per cert, aquí cap nen juga a futbol, tots els que veig jugant al carrer estan jugant al Criquet. I riuen i s’enfaden molt, com els nens europeus quan juguen a futbol.

El viatge en tren va ser de lo més anecdòtic. El meu vagó del tren (3AC) anava ple, cada llitera estava ocupada per un adult, però a més, us diria que hi havia uns quinze nens o més que crec que no arribaven als cinc anys. Qui em coneix, ja sap que no distingeixo entre gènere masculí i femení per nens/es d’aquesta edat (pares i mares no us enfadeu). Alhora de pujar allò era un campi qui pugui, doncs tots portàvem les nostres maletes o motxilles, a més del menjar i beure pel trajecte. Jo, educat, vaig anar deixant entrar famílies, i quan finalment arribo al meu lloc, ja no hi havia espai per guardar la motxilla. “We have a big problem”, va dir un, però entre tots ens varem organitzar i varen fer lloc per la meva motxilla a sota de la llitera. A més, em varen cedir una llitera superior, quan jo tenia assignada una de inferior. Perfecte, si estàs a dalt, pots jeure sempre que vols i no has d’estar tan pendent dels altres, doncs l’inferior, es seients i llit alhora. També us he de dir que era l’únic “guiri” de vagó, i per tan, una mica l’atracció.

Es posen tots a menjar, amb olors de tota mena. Jo havia decidit portar només galetes i aigua, no fos cas que tingués problemes estomacals i ... això si que hagués estat un “big problem” per mi. I llavors tots a dormir. Al matí, es desperta primer un nen, llavors un altre, i a les sis del matí allò era com un galliner. I no només pel soroll del despertar, canviar nens, anar i tornar del lavabo (això si que ho tenen, que tots es renten les dents cada matí), esmorzar-menjar i jugar dels nens que es busquen contínuament, ... sinó perquè són molt poc polits i tiren totes les restes i deixalles a terra. La veritat és que no hi ha cubs de deixalleries. Jo, que m’ho mirava des de la meva llitera, em semblava estar en un vagó de transport bestiar. Una mica de conversa i llavors tots tornem a dormir. De tan en tan, el tren parava a alguna estació, pujava gent oferint xiclets, galetes, entrepans, menjar que jo no sé distingir, chai, aigua, gelats, ... i tornem a començar. Despertar del galliner. I al final, després de 38 hores en aquell espai reduït, ja érem com una gran família. A mi m’han respectat la llitera, però els he vist a dormir a tots a tot arreu. Això si, el vagó feia una olor en general, indescriptible positivament.

Jo, de tan en tan, sortia de la meva llitera i anava a fumar entre vagons. Estirava les cames, obria la porta del tren, i a fumar. Normalment sempre apareixia un o altre a donar-me conversa, però “bueno”, era de la família del tren.

Finalment, de Vascodagama a Panaji, he agafat un bus públic, m’he buscat un hotelet (Afonso guest house) i m’he dutxat, rentat les dents, afaitat, canviat de roba i a dinar. Ufff, que be que m’he quedat !!! Demà, llogo una moto i vaig a buscar un lloc a la platgeta.

dissabte, 15 de maig del 2010

divendres, 14 de maig del 2010

dilluns, 10 de maig del 2010

VARANASI - INDIA




Ja soc a Benarés. Després d’un llarg i pesat viatge en tren (14 horetes, que es diuen aviat), finalment he arribat sense cap contratemps. Tot un èxit. A l’estació de Delhi, semblava un xai enmig d’un remat de vaques. Tots em miraven i remiraven com un estrany. Era l’únic “guiri” de l’estació i crec que també en tot el tren. La llitera, petita, curta i molt dura. Al final em feien mal tots els ossos i ja no sabia com posar-m’hi. Però be, això és part del viatge i de l’aventura. I finalment he arribat sense perdre res pel trajecte.

Al matí, quan vaig arribar, la mateixa sensació. Calor, brutícia i pol·lució. I soroll de bocinets, Sempre toquen les bocinets en aquest país. Fins i tot, la majoria de camions i tricicles i vehicles comercials en general, portes pintat a darrera del cotxe “Horn please”, que vol dir, “pitam, si us plau”. Molt significatiu del caos anàrquic del transit i la manera d’entendre la circulació en aquest país.

Aquí m’he instal·lat en un hotelet (Temple on Ganges) a la vorera del riu. Benarés és una de les ciutats sagrades de la religió hindú, i la gent hi ve a cremar els seus difunts i després tirar-hi les cendres al riu. Ho he vist i és impressionant. No deixen tirar-hi fotos però és increïble per la nostra mentalitat. I els que la seva família no els hi pot pagar, els tiren directament al riu. Tenen de pagar la llenya que els ha de cremar fins a convertir en cendres. I segons el què poden pagar, doncs ja us podeu imaginar. Avui he vist un cadàver embolicat en roba flotant pel riu. Sense més comentaris.

També s’hi banyen cada matí, per un tema de purificació i espiritualitat. Sapigueu que aquest riu està contaminat com el que més mai us podeu imaginar. I desaigüen totes les aigües fecals sense depurar de la ciutat, a més de estar ple de deixalles i tot el què us pugueu pensar. Una de les tardes, mentres passejava i observava la quotidianitat d’aquesta gent, uns nens m’han preguntat si em banyaria. Els he respost categòricament que no. Han rigut molt, s’han pensat que era perquè estava molt freda o perquè no sabia nedar. Si em poso aquí dins em sembla que em cauria la pell a tires i potser ni sobreviuria per lo què pogués agafar. No he vingut a jugar-me-la voluntàriament d’aquesta manera. Ells s’hi banyen, es renten les dents, es renten la roba, resen, renten els bufals, ... mediten, riuen i viuen amb aquest riu. Us asseguro que és una part molt important per la seva vida. Tot gira al voltant seu, almenys per la gent de religió hindú. Per cert, el riu és el Ganges, no sé si ho havia dit.

També he de dir que els trobo molt pesats a tots plegats. Potser perquè viatjo sol i se’m veu molt que no soc d’aquí, però contínuament se m’acosten oferint coses, serveis o simplement volent donar conversa (que després s’acaba convertint en demanda o oferiment de qualsevol servei). Jo, intento ser amable i els dic que vull estar sol. Que moltes gràcies, però m’agrada estar sol i no vull comprar cap souvenir. Quan necessiti alguna cosa, ja ho sé demanar.

Estic cansat de tanta brutícia que impregna aquesta ciutat. Per qualsevol lloc que camino haig de mirar al terra i anar esquivant merda. I em sap molt de greu dir això, però així ho visc.

diumenge, 9 de maig del 2010

dijous, 6 de maig del 2010

RAJ GHAT -LOTUS TEMPLE - QUTB MINAR - DELHI - INDIA






Segueix la visita turística per Delhi. Fotos de monuments, temples i demés contruccions humanes.
Demà ja marxo cap a Benarés (tren nocturn en tercera classe amb llitera superior). Tindré d'anar amb tots els sentits alerta per no perdrem ni que em "pispin" res.